Español 
Català 
Ajudo les persones a desenvolupar-se, tenint en compte com són i què els agrada, amb el propòsit que puguin assolir l'objectiu que s'han proposat. A les intervencions utilitzo les eines pròpies del coaching, com ara la definició d'objectius, plans d'acció, anàlisi de fortaleses i debilitats, etc.
Què és el coaching personal i què és el coaching executiu?
El coaching és una pràctica que cerca el desenvolupament d’habilitats i competències en persones perquè puguin assolir els seus objectius de manera efectiva. Hi ha diferents tipus de coaching, entre ells el coaching personal i el coaching executiu, que es diferencien en l’àmbit on s’enfoquen.
El coaching personal s’enfoca en el desenvolupament personal de la persona, en la vida quotidiana, les relacions i en la consecució d’objectius personals. Segons De Haan, Culpin i Curd (2013), el coaching personal se centra en les metes personals del client i el seu benestar, ajudant-lo a descobrir i assolir el seu potencial a través de l’exploració i la reflexió dels seus pensaments, sentiments i accions.
D’altra banda, el coaching executiu s’enfoca en el desenvolupament d’habilitats i competències en l’àmbit laboral, específicament en la millora de l’efectivitat en l’exercici del treball i la consecució d’objectius laborals. Segons Grant i Cavanagh (2007), el coaching executiu se centra en la millora d’habilitats de lideratge, comunicació, treball en equip i gestió del temps, entre d’altres.
És a dir, mentre que el coaching personal s’enfoca en el desenvolupament personal i en la consecució d’objectius de la vida quotidiana, el coaching executiu s’enfoca al desenvolupament d’habilitats i competències a nivell laboral.
Referències bibliogràfiques:
De Haan, E., Culpin, V., & Curd, J. (2013). The state of play in coaching today: A comprehensive review of the field. London: The International Centre for Coaching & Leadership Development.
Grant, A. M., & Cavanagh, M. J. (2007). Evidence-based coaching: Flourishing or languishing? Australian Psychologist, 42(4), 239-254. doi: 10.1080/00050060701648175
