A més de les tècniques d'intervenció convencionals, utilitzo altres recursos tècnics com ara un pulsòmetre per mesurar la freqüència cardíaca, pantalla de gran format en què es reprodueixen continguts multimèdia o dispositius de realitat virtual (VR). Una de les meves especialitats és ajudar les persones que han caigut muntant a cavall, tal com es pot consultar al següent enllaç.
Quina relació hi ha entre por, ansietat, anticipació i evitació?
La por, ansietat, anticipació i evitació estan interrelacionats en el context de la psicologia clínica i la teràpia. Segons el model cognitivoconductual, l’ansietat i l’evitació estan estretament relacionades amb l’anticipació de la por. "La por és una resposta emocional a una amenaça real o percebuda, mentre que l’ansietat és una resposta emocional a l’anticipació d’una amenaça futura" (Hofmann, Sawyer i Fang, 2010, 4).
L’anticipació de la por és un factor clau en el manteniment de l’ansietat i l’evitació, ja que les persones poden evitar situacions que temen, cosa que reforça la creença que la situació és perillosa i pot augmentar l’ansietat en el futur. Com ho assenyalen Hofmann i els seus col·legues (2010), "l’evitació és el resultat de l’anticipació d’una amenaça futura, i pot funcionar com un factor que manté l’ansietat" (p. 5).
A més, l’evitació pot ser un obstacle important per a la superació de l’ansietat, ja que impedeix que les persones enfrontin les pors i aprenguin que les situacions temudes no són tan perilloses com semblen. Segons Hofmann i els seus col·legues (2010), "l’enfrontament és el tractament d’elecció per als trastorns d’ansietat, ja que ajuda els pacients a aprendre que les situacions temudes no són tan perilloses com pensaven" (p. 5).
Referències bibliogràfiques:
Hofmann, S. G., Sawyer, A. T., & Fang, A. (2010). The empirical status of the cognitive-behavioral model of anxiety and depression: Review of meta-analyses. Clinical psychology review, 30(6), 773-782. doi: 10.1016/j.cpr.2010.06.003